Els interessos fixats com a obligació accessòria tenen igual consideració que el concepte principal del qual deriven, per la qual cosa estan exempts els interessos indemnitzatoris per retard en el pagament corresponents a una indemnització exempta.
Els interessos percebuts pel contribuent tenen diferent qualificació en funció de la seva naturalesa remuneratòria o indemnitzatòria:
- Els interessos remuneratoris constitueixen la contraprestació, bé del lliurament d’un capital que ha de ser reintegrat en el futur, bé de l’ajornament en el pagament, atorgat pel creditor o pactat per les parts. Aquests interessos tributen en l’impost com a rendiments del capital mobiliari, excepte quan, d’acord amb la LIRPF art.25, procedeixi qualificar-los com rendiments de l’activitat empresarial o professional.
- Els interessos indemnitzatoris tenen com a finalitat rescabalar al creditor pels danys i perjudicis derivats de l’incompliment d’una obligació o el retard en el seu correcte compliment. Aquests interessos, degut al seu caràcter indemnitzatori, no es poden qualificar com a rendiments del capital mobiliari, tributant com a guany patrimonial.
En sentències anteriors, el TEAC ja s’havia pronunciat en el sentit que els interessos indemnitzatoris, quant obligació accessòria, han de tenir la mateixa qualificació que el concepte principal del qual deriven.
En el mateix sentit, una recent resolució referida a una indemnització per danys personals, qualifica la naturalesa dels interessos percebuts com indemnitzatòria, de manera que aquests interessos, quant obligació accessòria, han de tenir la mateixa consideració que el concepte principal del qual deriven i qualificar-se, en aquests supòsits, com guanys patrimonials exemptes.
Contacti amb nosaltres per a ampliar informació.