La justícia europea rebutja la forma en què es calcula la durada de les prestacions per desocupació dels que treballen a temps parcial amb les hores acumulades en pocs dies a la setmana.
El Servicio Público de Empleo no calcula de la mateixa manera el temps que cobraran la prestació per desocupació els que han treballat a temps parcial. Si han treballat, per exemple, 24 hores en total repartides durant tots els dies laborables de la setmana, comptarà tot el mes. Però si ho han fet 24 hores concentrades només en tres dies (el que s’anomena ocupació a temps parcial vertical), només comptabilitzarà les jornades treballades efectivament a l’hora de calcular després el temps durant el qual cobraran l’atur.
La justícia europea no qüestiona el mecanisme que s’utilitza per calcular la quantia ni que es tingui en compte només el cotitzat en els últims sis anys. Rebutja com es reconeix el temps durant el qual l’aturat podrà percebre la prestació. Això, sumat al fet que són dones la majoria dels que treballen a temps parcial, porta a la conclusió que «són dones» la majoria de les «que resulten perjudicades per aquesta normativa».
La decisió qüestiona la norma espanyola per discriminar les dones, ja que són dones entre el 70% i el 80% dels qui treballen en jornada a temps parcial vertical, que concentren en pocs dies de la setmana les hores per a les que han estat contractades. «El litigi principal perjudica a un nombre molt més gran de dones que d’homes», apunta la sentència.
La decisió pot tenir un impacte significatiu, ja que aquest tipus d’ocupació a temps parcial és molt utilitzat per cadenes, grans magatzems, comerç i neteja. El seu impacte, això sí, seria molt més gran si les empleades de la llar tinguessin reconegut el dret d’atur.