Cerca
Cerca Menú

Criteri tècnic sobre l’actuació de la ITSS en matèria de registre de jornada

Registro de jornada

El Registre de jornada ha de ser un sistema objectiu, fiable i accessible.

Pel que fa al contingut, la llei diu que el registre ha de ser diari i que haurà d’incloure l’horari concret d’inici i finalització de la jornada de treball, per tant, no exigeix ​​expressament el registre de les interrupcions o pauses que no tinguin caràcter de temps de treball. Però mitjançant acord d’empresa el registre podrà organitzar-se de manera que inclogui les interrupcions o pauses que es considerin. Cal tenir en compte que el registre utilitzat ha d’oferir una versió adequada i completa del temps de treball efectiu ja que podria presumir que és jornada laboral tot aquella que transcorre entre l’inici i fi de jornada. Per tant, és convenient que en el registre es reflecteixin les pauses o interrupcions que no siguin considerades com a treball efectiu.

Pel que fa a la conservació del registre de jornada, les empreses han de conservar aquests registres durant quatre anys. Aquests registres han de romandre a disposició de les persones treballadores, dels seus representants legals i de la Inspecció de Treball i Seguretat Social. Això pot interpretar-se en un doble sentit:

  • Que sigui possible accedir a aquests registres en qualsevol moment.
  • Que han d’estar o romandre físicament al centre de treball, o ser accessibles des del mateix de manera immediata.

En el cas que el registre s’hagi instrumentat en format paper, als efectes de la seva conservació podrà arxivar-se en suport informàtic mitjançant l’escaneig dels documents originals.

Pel que fa a l’organització i documentació del registre, ha de ser un sistema de registre objectiu que garanteixi la fiabilitat, veracitat i no alteració a posteriori de les dades.

El registre ha de ser documentat, de manera que en aquells casos en què el registre es faci per mitjans electrònics o informàtics, la Inspecció de Treball i Seguretat Social podrà requerir a la visita la impressió dels registres corresponents al període que es consideri.

Davant de qualsevol dubte posau-vos en contacte amb el nostre departament de laboral. Restam a disposició.

El Tribunal Constitucional tomba l’actual sistema per calcular pensions a temps parcial

Tribunal Constitucional

En una recent Sentència, el Tribunal Constitucional titlla l’actual regulació de la cotització del contracte a temps parcial per cobrar la pensió de “inconstitucional, nul·la i discriminatòria”.

El més alt tribunal del nostre país ha fonamentat la seva decisió en l’article 14 de la CE, que dictamina la no discriminació de les persones per qualsevol condició o circumstància, per tant, el Tribunal ha entès, seguint amb la línia que ha anat marcant amb sentències anteriors, que existia en el sistema actual una clara diferenciació, entre els treballadors a temps complet i els treballadors a temps parcial a l’hora de cotitzar per la seva futura pensió.

La Sentència, del 3 de juliol, suprimeix el coeficient que s’utilitza per mesurar el temps de contribució, i dictamina que un dia treballat és igual a un dia cotitzat a la Seguretat Social, independentment de les hores treballades aquesta jornada.

Aquesta variació en el Sistema de Pensions, beneficiarà a totes aquelles persones que en el futur sol·licitin una pensió pública, no tenint, però, efectes retroactius, de manera que aquells que actualment estiguin cobrant una pensió o la tinguin ja reconeguda, no es veuran afectats per aquesta important decisió.

IRPF. Lloguer amb carència a canvi d’obres: rendiments de capital immobiliari a declarar en el període que reverteixin les obres a la finalització del contracte

Consulta DGT V0415-19 de 27/02/2019

Durant els primers trenta mesos del contracte s’estableix un període de carència de les rendes com a compensació per les obres que efectuarà l’arrendatari en el local i que revertiran en el consultant en finalitzar el contracte. Per tant, no es tracta d’una cessió de l’immoble de forma gratuïta. En aquest sentit, durant aquest període, l’arrendador cedeix l’ús de l’immoble establint-se com a contraprestació la realització de les obres. Per tant, percep una renda en espècie, que tindrà la qualificació de rendiment de capital immobiliari segons el que disposa l’article 22 de la LIRPF.

Quant a la seva imputació temporal, l’article 14.1.a) de la LIRPF estableix que “Els rendiments del treball i del capital s’imputaran al període impositiu en què siguin exigibles pel seu perceptor”. En conseqüència, en el cas plantejat, i partint de la premissa que les obres realitzades tenen la consideració d’obres de millora, els rendiments de capital immobiliari s’han d’imputar pel consultant al període impositiu en què es produeixi el lliurament de les mateixes, això és, al període impositiu en què aquestes obres revertiran en el propietari, un cop finalitzat el contracte.

“Hisenda llança un pla d’inspecció a les pimes per l’Impost de Societats”

Està enviant cartes de l’activitat i després ‘visitarà’ les empreses (retall de premsa)

“Hisenda prepara una campanya de visites i inspeccions a petites i mitjanes empreses, tal com va fer en exercicis anteriors. Les actuacions han començat amb la remissió d’una carta en què se’ls avisa que les dades de l’impost sobre societats que sobre elles disposa l’Agència Tributària difereixen de la mitjana del sector en què actuen. Com en exercicis anteriors, Hisenda se centra en les persones jurídiques, deixant fora als treballadors autònoms.”

Llegeixi la notícia completa a www.eleconomista.es.

L’Agència Tributària adverteix d’intents de frau tipus ‘phishing’ a través d’Internet coincidint amb la campanya de Renda 2018

L’Agència Tributària ha frenat diversos intents de frau mitjançant l’enviament de comunicacions per correu electrònic o missatges SMS, en els quals, tot suplantant la seva identitat i imatge, es proporcionen enllaços maliciosos on obtenir supòsits reemborsaments d’impostos.

Aquests enllaços solen dur a pàgines web fraudulentes en què se suplanta novament la identitat i imatge de l’Agència Tributària i se sol·licita l’enviament de dades personals i bancàries com números i claus de targetes de crèdit.

Quant l’Agència Tributària té coneixement d’aquests intents de frau, coneguts com a ‘phishing’, es duen a terme les actuacions necessàries per mitigar el seu efecte i anul·lar tots els enllaços fraudulents detectats.

No obstant això, la primera mesura per combatre el ‘phishing’ és la prevenció dels usuaris davant comunicacions sospitoses que sol·licitin dades bancàries o personals, i en aquest sentit, l’Agència Tributària:

  • Recorda que mai no sol·licita per correu electrònic informació confidencial, econòmica o personal, ni números de compte, ni números de targeta dels contribuents.
  • Aconsella desconfiar de qualsevol comunicació que inclogui la petició d’informació confidencial, econòmica o personal o inclogui qualsevol enllaç que no remeti a la seva pàgina web o a la seva Seu Electrònica.
  • Recomana consultar l’Avís de Seguretat de la seu electrònica a https://www.agenciatributaria.gob.es/AEAT.sede/Inicio/_pie_/_Aviso_de_seguridad_/_Aviso_de_seguridad_.shtml on s’adverteixen dels diferents intents de frau.

L’Agència Tributària agraeix la col·laboració ciutadana per informar d’aquest tipus de fraus.

Impost sobre Societats. Incidència de les valoracions realitzades per l’Administració a efectes d’altres tributs. Principi d’unicitat davant Principi d’estanquitat

Resolució del TEAC de 14/05/2019.

Seguint el criteri jurisprudencial, el valor real dels béns adquirits, comprovat per tècnic competent de l’Administració autonòmica als efectes de la liquidació practicada a la societat pel concepte tributari Transmissions patrimonials oneroses, vincularia la Inspecció en la determinació del valor de mercat corresponent a aquesta adquisició als efectes de determinar en l’Impost sobre Societats l’increment de base imposable derivat de la transmissió lucrativa per la diferència entre el valor escripturat i declarat.

La donació d’un immoble a un fill amb reserva del dret a percebre una quantitat en cas de venda, tributa com a donació ordinària en l’ISD i com alteració patrimonial ordinària en l’IRPF

padre-hijo

Consulta DGT V0105-19, de 16/1/2019.

El consultante s’està plantejant la donació de determinats immobles als seus fills, tot reservant-se el dret a percebre determinades quantitats en el cas que els seus fills procedeixin a la seva venda en el futur.

1.) Impost sobre Successions i Donacions.

Segons el parer de la DGT, no es tracta d’una donació amb causa onerosa, que imposi al donatari una càrrega, gravamen o prestació inferior al valor del que s’ha donat, valor que en aquest cas no resulta minorat. La facultat de percebre unes determinades quantitats en cas de venda dels immobles donats queda subordinada a la circumstància incerta que el donatari decideixi la seva transmissió onerosa. Tampoc procedeix la seva qualificació com a donació remunerària en tant que no consta que respongui als mèrits o serveis prestats pels donataris al donant, com diu l’article 619 del Codi Civil.

Des d’aquesta perspectiva, la donació es regiria per la normativa general com a tal sent la base imposable el valor real dels béns, sense cap minoració. Igual règim seguiria la donació monetària prevista si es complís la condició suspensiva de la transmissió pels donataris.

2.) Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.

La donació de la propietat d’un immoble generarà en el donant un guany o pèrdua patrimonial, en produir una alteració en la composició del seu patrimoni que dona lloc a una variació en el seu valor, d’acord amb el que preveu l’article 33.1 de la LIRPF que es quantificarà per diferència entre els valors d’adquisició i de transmissió, d’acord amb el que disposen els articles 34 i següents de la Llei de l’impost, valors que vénen definits en els articles 35 i 36, per a les transmissions oneroses i lucratives, respectivament.

En el cas plantejat, i d’acord amb el que s’ha disposat, el valor de transmissió serà el valor que resulti de l’aplicació de les normes de l’impost sobre successions i donacions, és a dir, el valor real del bé, sense que sigui procedent minorar el mateix per la quantitat que el donant es reservi en una futura venda del bé.

Societat que paga els autònoms dels socis: és retribució en espècie i despesa deduïble en l’IRPF

Consulta V0317-19 de 15/02/2019.

Les quotes del RETA satisfetes per la societat als socis tindran la consideració de retribució del treball en espècie, cosa que significa l’obligació d’efectuar un ingrés a compte, ingrés que s’afegirà al valor de la renda en espècie, tret que el seu import hagués estat repercutit al perceptor de la renda (article 43.2 de la Llei de l’Impost). En canvi, si el pagament es realitza mitjançant lliurament del seu import dinerari al soci, la seva qualificació seria la de retribució dinerària, de manera que el pagament a compte (la retenció) es detrauria d’aquell import.

Per tant, les cotitzacions al “Règim d’Autònoms” que correspon realitzar als socis-treballadors tindran per a aquells la consideració de despesa deduïble per a la determinació del rendiment net del treball, i això amb independència de si el pagament d’aquestes cotitzacions el realitza la entitat com a simple mediadora de pagament o assumint el seu cost, i en aquest cas (assumpció del cost) les cotitzacions tindran a més la consideració de retribució en espècie per a aquests socis.

Justícia comunica als tribunals el seu deure de citar les empreses demandades en el seu domicili i no telemàticament

Comunicaciones electrónicas

El Ministeri de Justícia ha comunicat a tots els secretaris de govern dels tribunals superiors de justícia, l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem la seva obligació de notificar la citació o primer emplaçament a les societats i altres persones jurídiques demandades de forma presencial al seu domicili, i no de manera telemàtica a través de l’adreça electrònica habilitada facilitada pel Ministeri d’Hisenda, per rebre les notificacions dels diferents organismes de l’Administració General de l’Estat.

La comunicació als diferents òrgans judicials es produeix després de la publicació al Butlletí Oficial de l’Estat de la sentència del Tribunal Constitucional 47/2019, de 8 d’abril. En aquesta resolució, el màxim intèrpret de la Constitució estima el recurs d’empara d’una empresa que va ser citada per a un acte de conciliació i el posterior judici laboral en la seva adreça electrònica habilitada, en lloc de mitjançant correu certificat al seu domicili social.

En no haver advertit aquesta comunicació telemàtica, els representants de l’empresa no varen comparèixer al jutjat, cosa que va provocar que s’estimàs la demanda contra ella d’un dels seus empleats. El Constitucional estableix ara en la seva sentència que aquesta citació electrònica va vulnerar el dret fonamental a la tutela judicial efectiva de la societat demandada.

Obligació de conservació del “document d’identificació” dels beneficiaris dels pisos turístics

S’ha consultat a la DGT si el propietari d’un habitatge de finalitat turística d’acord amb el Decret 28/2016, de 2 de febrer, dels habitatges amb fins turístics, la qual arrenda a turistes per estades curtes; és a dir, cedeix el seu habitatge a persones que es beneficien d’aquest servei a través d’intermediaris digitals.

Consulta V0432-19 de 28/02/2019.

En relació a la primera qüestió plantejada cal assenyalar, que serà vàlid qualsevol document oficial que permeti la identificació completa dels beneficiaris dels habitatges amb finalitats turístiques d’acord amb les dades requerides en la lletra c) de l’article 54.ter.4 del RGAT .

En particular, document nacional d’identitat, número d’identitat estranger, passaport, etc.

Pel que fa a la còpia del document d’identificació de les persones beneficiàries de l’habitatge amb fins turístics a què fa referència l’últim paràgraf de la lletra c) de l’article 54.ter.4 del RGAT, s’haurà de conservar mentre la mateixa tingui transcendència tributària, sent determinada aquesta última pel termini de prescripció que regula l’article 66 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària. Per tant, ha de conservar els documents durant 4 anys.