Cerca
Cerca Menú

Registre de jornada laboral

registro de jornada laboral

A partir del proper 12 de maig les empreses hauran de realitzar un Registre de Jornada, tant per als treballadors a temps parcial com per als treballadors a temps complet. Aquest Registre ha d’incloure l’horari concret d’inici i fi de jornada del treballador. Un cop finalitzi el mes, l’empresa haurà de fer còpia del registre i lliurar-la al treballador juntament amb la nòmina.

L’empresa conservarà aquests registres de jornada durant quatre anys i romandran a disposició de les persones treballadores, dels seus representants legals i de la Inspecció de Treball.

Oferta laboral auxiliar administratiu

oferta de empleo

Gabinete de Gestión y Asesoría Empresarial precisa incorporar un/a auxiliar administratiu/va les funcions del/la qual consistiran en:

  • Atenció telefònica
  • Control i arxiu de documentació
  • Atenció al client
  • Recepció i gestió de correus electrònics
  • Gestió de reunions del despatx i de cites amb clients
  • Suport administratiu a altres departaments
  • Gestió d’incidències amb clients
  • En general: funcions pròpies de secretariat i administració

Tipus de contrate: de duració determinada amb opció a fixesa, i a jornada completa.

Horari: Dl-Dj: 9.00-13.30 i 15.30-19.00; Dv: 8.00-15.00.

Ubicació: Inca (Illes Balears).

Requisits mínims:

  • Estudis: FP grau mitjà en administració i finances o secretariat
  • Experiència: un any
  • Coneixements:
    • Atenció al client
    • Gestió
    • Documentació
    • Atenció telefònica
    • Gestió d’incidències
    • Auxiliar administratiu
    • Idiomes: català i castellà, parlats i escrits

Es valorarà:

  • Nocions de comptabilitat
  • Anglès

Salari segons Conveni.

Per presentar la vostra candidatura podeu adreçar-vos a la web Infojobs, concretament a aquest enllaç, o bé contactar directament amb nosaltres i us indicarem com podeu fer-nos arribar el vostre CV.

El Gobierno aprueba la reforma del alquiler y un índice de precios

arrendaments

L’últim Consell de Ministres de la legislatura va venir amb un reial decret llei de reforma del mercat del lloguer (Reial decret llei 7/2019, d’1 de març, de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer). El nou text va incloure pràcticament totes les mesures del decret anterior (no convalidat), com l’increment en la durada dels contractes, al que s’afegeix que la pujada de les rendes anuals queda ancorada a l’IPC o la creació d’un índex de preus de l’habitatge. El reial decret llei va entrar en vigor amb la publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) dia 5 de març.

Reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU)

  • S’amplia el termini de pròrroga obligatòria dels contractes de lloguer de tres (3) a cinc (5) anys, i s’ampliarà la pròrroga tàcita d’un (1) a tres (3) anys per a persones físiques, cas que l’arrendador o l’arrendatari no manifestin la seva voluntat de no renovar-lo.
  • Cas que la part arrendadora sigui una persona jurídica seran set (7) anys de contracte obligatori i tres (3) de tàcit.
  • La pujada de la renda anual estarà lligada a l’IPC durant el temps que duri el contracte (5 anys).
  • Es limita a dos (2) mesos de renda les garanties addicionals a la fiança (un mes), llevat que es tracti de contractes de llarga durada.
  • Per poder resoldre el contracte, un cop arribada la data de venciment del contracte o de qualsevol de les pròrrogues, i transcorreguts com a mínim 5 anys si l’arrendador és persona física, o 7 anys si és una persona jurídica, l’arrendador ha de comunicar a l’inquilí, seva voluntat de no renovar-lo, amb, almenys, quatre (4) mesos d’antelació. Si és el llogater el que vol anar-se’n, ha d’avisar amb dos (2) mesos d’antelació.
  • Cas contrari, el contracte es prorrogarà obligatòriament per terminis anuals fins a un màxim de tres anys més, llevat que l’inquilí manifesti a l’arrendador amb un mes d’antelació a la data d’acabament de qualsevol de les anualitats, la seva voluntat de no renovar el contracte.
  • La potestat de recuperació de l’habitatge pel propietari per resoldre anticipadament el contracte ha de quedar recollida expressament en el contracte –com que ho necessiti per al seu habitatge habitual, dels seus fills o cònjuge si canvien les circumstàncies familiars–.
  • El comprador d’un habitatge de lloguer ha de respectar el contracte vigent, estigui o no inscrit en el Registre de la Propietat.
  • Si hi ha acord entre propietari i inquilí es podran realitzar obres de millora de l’habitatge sense necessitat de signar un nou contracte.
  • Les despeses de gestió immobiliària i de formalització del contracte aniran a càrrec de l’arrendador, sempre que sigui una persona jurídica.

Índex estatal de referència del lloguer d’habitatges

Com a novetat, es defineix un Índex estatal de referència del lloguer d’habitatges que, segons afirmen fonts del Ministeri de Foment, servirà a nivell informatiu perquè les CCAA puguin definir els seus propis índexs i aplicar-los per les seves polítiques d’habitatge, enfocada a incentius fiscals.

Aquest índex s’establirà en un termini de vuit mesos i el publicarà el Ministeri de Foment. Comptarà amb informació de tots els estaments: Agència Tributària, registradors, notaris, fiances registrades, portals immobiliaris, tindrà una temporalitat anual i detallarà els preus per ciutats, districtes i barris.

Aquestes mateixes fonts han descartat que l’habilitació d’aquest índex de preus suposi el primer pas per limitar el preu dels lloguers, ja que només una normativa amb rang de llei podria modificar un dret fonamental com és la propietat privada.

Beneficis fiscals

  • S’habilita en els ajuntaments la possibilitat d’establir una bonificació de fins al 95% en la quota de l’IBI per als habitatges subjectes a lloguer a preu limitat. És a dir, es tracta d’una bonificació per al particular que compta amb un habitatge de protecció oficial i que decideix posar-la en lloguer, però a un preu limitat per l’Ajuntament o la CCAA corresponent.
  • S’estableix l’exempció de l’impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats en la subscripció de contractes d’arrendament d’habitatge per a ús estable i permanent. És a dir, s’elimina el pagament de l’ITP per part del llogater en qualsevol CCAA.

Habitatge turístic (reforma de la Llei sobre Propietat Horitzontal)

Es lleva l’habitatge turístic de la regulació de la LAU en tractar-se d’una activitat econòmica, amb la qual cosa es reforma la Llei sobre Propietat Horitzontal per a:

  • Per majoria qualificada de tres cinquenes parts dels propietaris, les comunitats de veïns poden adoptar acords que limitin o condicionin l’exercici de l’activitat del lloguer turístic d’un habitatge, establint la possibilitat d’acordar una major contribució d’aquests al pagament de les despeses generals (fins a un 20% més).

Desnonaments (reforma de la Llei d’Enjudiciament Civil)

  • Un cop el jutge ordena el desnonament de l’inquilí, aquest ha d’avisar els serveis socials perquè poden actuar en cas de vulnerabilitat per part del llogater i fins que se li cerqui una alternativa habitacional. El desnonament s’interromprà pel termini d’un (1) mes si el propietari és un particular i es paralitzarà pel termini de tres (3) mesos si es tracta d’una persona jurídica.
  • Un cop el jutge ordena la demanda de desnonament, ho ha de comunicar als serveis socials d’ofici amb data i hora exacta de llançament.
  • D’altra banda, i pel que fa als lloguers de llars en situació de vulnerabilitat, persones amb discapacitat, menors d’edat o majors de 65 anys, en cas de defunció del titular del contracte, l’arrendament es subrogarà a la resta d’inquilins de l’habitatge.

Queda exclòs

Tot i que semblava que estaria prevista la posada en marxa de noves bonificacions de l’IBI i la possible limitació dels preus per part d’Ajuntaments i CCAA, el Govern va descartar finalment les dues possibilitats.

Font: https://www.idealista.com/news/inmobiliario/vivienda/2019/03/01/771894-el-gobierno-ultima-la-reforma-del-alquiler-y-crea-un-indice-de-rentas

Bonificació per la contractació laboral de persones aturades de llarga durada

El Reial decret llei 8/2019, de mesures urgents de protecció social i de lluita contra la precarietat laboral a la jornada de treball estableix que les empreses que contractin de forma indefinida a persones desocupades i inscrites a l’oficina d’ocupació almenys dotze mesos en els divuit anteriors a la contractació, tindran dret a una bonificació durant tres anys de 108,33 euros mes o 125 euros mes en cas de dones. Per a això han de mantenir al treballador contractat durant tres anys i el nivell d’ocupació aconseguit per l’empresa durant dos anys.

Registre de jornada

Registro de jornada

El Reial decret llei 8/2019, de mesures urgents de protecció social i de lluita contra la precarietat laboral a la jornada de treball obliga les empreses a realitzar un Registre de Jornada per a cada persona treballadora tant si presta els seus serveis a jornada completa com a temps parcial. Aquest Registre ha d’incloure l’horari concret d’inici i fi de jornada del treballador. L’empresa conservarà aquests registres de jornada durant quatre anys romanent aquests a disposició de les persones treballadores, dels seus representants legals i de la Inspecció de Treball. Per implementar aquest Registre l’empresa té un termini de dos mesos.

Permís per naixement progenitor distint a la mare biològica

prestación por maternidad/paternidad

El Reial decret llei 6/2019, de primer de març, de mesures urgents per a la garantia de la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en l’ocupació, ha modificat la durada del permís per naixement per al progenitor diferent a la mare biològica.

El naixement de fill que comprèn el part i la cura de menor de 12 mesos, suspendrà el contracte de treball del progenitor diferent a la mare biològica durant 16 setmanes. Les primeres 6 setmanes immediates al part s’hauran de gaudir de formar ininterrompuda.

La durada d’aquest permís s’incrementarà de forma progressiva:

  • En 2019 la durada serà de 8 setmanes, les dues primeres setmanes es gaudiran de forma ininterrompuda i immediatament posterior a la data del naixement.
  • El 2020 la durada serà de 12 setmanes, les quatre primeres setmanes es gaudiran de forma ininterrompuda i immediatament posterior a la data del naixement.
  • En 2021 la durada serà de 16 setmanes, les 6 primeres setmanes es gaudiran de forma ininterrompuda i immediatament posteriors a la data del naixement.

Durant aquest període de suspensió el progenitor serà beneficiari de la prestació per naixement i cura de menor.

Actualitat del Tribunal Constitucional

Tribunal Constitucional

El TC declara que la llei 5/2018, que estableix mesures ràpides per recuperar l’habitatge ocupat il·legalment, no vulnera el dret a la inviolabilitat del domicili ni a un habitatge digne.

El Ple del Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs d’inconstitucionalitat promogut per més de 50 diputats del Grup Parlamentari Confederal de Unidos Podemos-En Comú Podem-En Marea al Congrés dels Diputats, contra la Llei 5/2018, d’11 de juny, de modificació de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil, en relació amb l’ocupació d’habitatges il·legals.

Els recurrents consideraven que la llei impugnada vulnerava, entre altres, el dret a la inviolabilitat del domicili i a gaudir d’un habitatge digne i adequat perquè feia possible executar un desallotjament forçós de l’habitatge sense alternativa habitacional i sense permetre als òrgans judicials valorar les concretes circumstàncies concurrents en cada cas.

La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Andrés Ollero, assenyala que “la decisió judicial de procedir al desallotjament dels ocupants que es pot adoptar en el procés sumari per a la recuperació de la possessió de l’habitatge instituït per la Llei 5/2018 no constitueix una violació del dret a la inviolabilitat del domicili garantit”. “El jutge és l’autoritat competent per a ordenar i reconduir situacions contràries a la norma substantiva i la seva adequació a ella, sense que puguin oposar-se-circumstàncies de fet encaminades a fer possible la permanència i consolidació d’una situació il·lícita, com és l’ocupació il·legal d’una habitatge”.

El Tribunal explica que el dret a l’elecció de residència no és un dret absolut que habiliti a ocupar qualsevol habitatge o espai sinó que té límits i s’ha d’exercir dins del respecte a la llei, ja que “per a habitar lícitament en un habitatge cal gaudir d’algun dret que habiliti al subjecte per a la realització de tal ús del bé en el que pretén establir-se”.

D’altra banda, l’ordre judicial de desallotjament dels ocupants de l’habitatge no exclou de cap manera que els poders públics hagin d’atendre les situacions d’exclusió residencial que es puguin produir, en particular, quan afecten persones especialment vulnerables. La sentència afegeix que, “la resolució judicial que ordeni el desallotjament dels ocupants il·legals de l’habitatge s’ha de comunicar per l’òrgan judicial als serveis públics competents en matèria de política social, perquè en el termini de set dies puguin adoptar les mesures de protecció que siguin procedents, amb vista a la situació de vulnerabilitat en què poguessin quedar afectats pel llançament, sempre que aquests hagin manifestat el seu consentiment”.

Tampoc es vulnera el dret a un habitatge digne i adequat en la mesura en què aquest precepte “no garanteix un dret fonamental sinó que enuncia un principi rector de la política social i econòmica”. Per aquest motiu la regulació controvertida no pot, en cap cas, contravenir el mandat de l’art. 10.2 de la Constitució d’interpretar les normes relatives als drets i llibertats d’acord amb la Declaració Universal de Drets Humans i els acords i tractats internacionals sobre les mateixes matèries ratificats per Espanya.

En aquest punt, el Tribunal recorda que “la prohibició de desallotjaments forçosos a la qual es refereixen els instruments de Nacions Unides, citats pels recurrents, no s’aplica als desallotjaments efectuats legalment i de manera compatible amb les normes internacionals de drets humans, en particular les referides al dret a un procés amb les degudes garanties”. La sentència conclou afirmant que la Llei 5/2018, tot i ser una norma processal, no és aliena a la preocupació del legislador per fer front a les situacions d’especial vulnerabilitat social que es puguin produir com a conseqüència del desallotjament d’habitatges judicialment decretat. A més, “el legislador disposa d’un ampli marge d’apreciació per adoptar disposicions en matèria social i econòmica”.

El vot concurrent, formulat per la Magistrada María Luisa Balaguer, parteix de la consideració que el reconeixement, el respecte i la protecció dels principis rectors han d’informar la legislació positiva, i, per tant, condicionen la llibertat del legislador; com han d’informar també la pràctica judicial, en la qual no pot deixar de incloure la jurisdicció constitucional. El paràmetre de control per al Tribunal Constitucional és la Constitució, i, per tant, també l’art. 47 CE, i des d’aquesta posició, des de la perspectiva de la garantia de plena eficàcia de la totalitat del text constitucional, també dels principis rectors que conté, és des d’on s’ha de formular el judici de constitucionalitat abstracte en el supòsit de la norma impugnada.

El fet que l’art. 47 CE no hagi estat considerat com un dret fonamental en la Constitució, no el converteix en un text buit de juridicitat, sinó que és una norma amb força jurídica, el nivell de coercibilidad no arriba a l’aplicació immediata, però si obliga a l’operador jurídic a formular un paràmetre de constitucionalitat respecte de la norma la constitucionalitat enjudicia, en relació amb les exigències d’un Estat social i democràtic de dret, que és l’establert en la Constitució.

Novetats en la declaració de la renda 2018 a presentar el 2019

Novedades Renta 2019

En la campanya d’aquest any, hi ha 8 canvis a tenir en compte respecte a exercicis anteriors:

Deducció per maternitat. Ha augmentat 1.000 euros en 2018 per a aquelles contribuents que tinguin despeses de custòdia (alimentació, inscripció i matrícula a guarderia) per cada fill menor de 3 anys. Fins ara la deducció era de 1.200 euros.

Exempció de les retencions per baixa de maternitat. Després de la sentència del Tribunal Suprem de l’octubre passat, la prestació per maternitat està exempta d’IRPF i no ha de constar en la declaració. A més, és possible reclamar la devolució d’aquestes retencions des de l’any 2014. Els contribuents que hagin patit retencions per les prestacions de maternitat i paternitat de 2018 no han de fer cap tràmit particular. La seva declaració de la renda de 2018, que es presenta en 2019, ja incorporarà les prestacions com rendes exemptes i les retencions suportades seran deduïbles, segons ha informat el ministeri d’Hisenda.

Reduccions per rendiments de treball. S’eleva la reducció des 3.700 a 5.565 euros per a contribuents amb salaris bruts anuals inferiors a 13.115 euros, enfront dels 11.250 euros de 2017. Els que es trobin entre 13.115 i 16.825 euros, es poden reduir 5.565 euros menys el resultat de multiplicar per 1, 5 la diferència entre els rendiments del treball i 13.115 euros.

Deducció per inversió en startups. Ha augmentat deu punts, fins a un 30%, la deducció dels fons que es dediquin a accions o participacions en noves empreses. El límit màxim a deduir també ha augmentat, des de 50.000 a 60.000 euros anuals.

Deducció per família nombrosa. S’incrementa fins a 600 euros anuals per cada fill que superi el nombre mínim per a ser considerat família nombrosa, és a dir, a partir del tercer. A més, aquesta deducció s’ha obert a cònjuges no separats legalment amb discapacitat, sempre que no tingui rendes anuals no exemptes superiors a 8.000 euros. En aquest cas, la deducció podrà ser de fins a 1.200 euros anuals. Només es podran aplicar entre els mesos d’agost a desembre de 2018.

Deducció a famílies residents en territori comunitari. Els membres de famílies que tinguin la residència fixada en un dels 28 països membres de la UE o als 31 països membres de l’Espai Econòmic Europeu, per equiparar les seves condicions a les de les famílies residents a Espanya, poden presentar declaració familiar conjunta.

Deducció per rendes obtingudes a les Ciutats Autònomes. Els ingressos que es generin a Ceuta o Melilla gaudiran en la Renda 2018 d’una deducció del 60%. Podran acollir-se a aquest avantatge tant els residents en aquests territoris extrapeninsulars com els que obtinguin rendes en ells.

Exempcions progressives dels premis de Loteries i Apostes. En els PGE de 2018 es va aprovar ampliar el mínim exempt dels premis de la loteria i fer-ho de forma progressiva. A la Renda 2018 els premis de fins a 10.000 euros queden exempts de l’IRPF.

Font: Business Insider.

Hisenda multa (mínim 10.000 euros) els comptes a l’estranger no declarats

cuentas en el extranjero no declaradas

Llegim a La Vanguardia que l’Agència Tributària avisarà a la propera campanya de la Renda als contribuents que tenen oberts comptes a l’estranger que els coneix. “És conseqüència de l’intercanvi automàtic d’informació financera i fiscal que va impulsar l’OCDE pel qual uns cinquanta països comparteixen informació bancària.”

Han de declarar-les, fent servir el model 720, els que sumant tots els seus comptes corrents fora d’Espanya sumin 50.000 euros. L’obligatorietat s’inicia en l’exercici 2013, per als comptes de 2012. Les sancions per falta de presentació són molt elevades, de 5.000 euros per dada, amb un mínim de 10.000 euros. Per presentació fora de termini la multa és de 100 euros per dada amb un mínim de 1.500 euros. I no es contempla la prescripció.

Per més informació, contacti amb el nostre equip d’experts.