Cerca
Cerca Menú

Bonificació per la contractació laboral de persones aturades de llarga durada

El Reial decret llei 8/2019, de mesures urgents de protecció social i de lluita contra la precarietat laboral a la jornada de treball estableix que les empreses que contractin de forma indefinida a persones desocupades i inscrites a l’oficina d’ocupació almenys dotze mesos en els divuit anteriors a la contractació, tindran dret a una bonificació durant tres anys de 108,33 euros mes o 125 euros mes en cas de dones. Per a això han de mantenir al treballador contractat durant tres anys i el nivell d’ocupació aconseguit per l’empresa durant dos anys.

Registre de jornada

Registro de jornada

El Reial decret llei 8/2019, de mesures urgents de protecció social i de lluita contra la precarietat laboral a la jornada de treball obliga les empreses a realitzar un Registre de Jornada per a cada persona treballadora tant si presta els seus serveis a jornada completa com a temps parcial. Aquest Registre ha d’incloure l’horari concret d’inici i fi de jornada del treballador. L’empresa conservarà aquests registres de jornada durant quatre anys romanent aquests a disposició de les persones treballadores, dels seus representants legals i de la Inspecció de Treball. Per implementar aquest Registre l’empresa té un termini de dos mesos.

Permís per naixement progenitor distint a la mare biològica

prestación por maternidad/paternidad

El Reial decret llei 6/2019, de primer de març, de mesures urgents per a la garantia de la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en l’ocupació, ha modificat la durada del permís per naixement per al progenitor diferent a la mare biològica.

El naixement de fill que comprèn el part i la cura de menor de 12 mesos, suspendrà el contracte de treball del progenitor diferent a la mare biològica durant 16 setmanes. Les primeres 6 setmanes immediates al part s’hauran de gaudir de formar ininterrompuda.

La durada d’aquest permís s’incrementarà de forma progressiva:

  • En 2019 la durada serà de 8 setmanes, les dues primeres setmanes es gaudiran de forma ininterrompuda i immediatament posterior a la data del naixement.
  • El 2020 la durada serà de 12 setmanes, les quatre primeres setmanes es gaudiran de forma ininterrompuda i immediatament posterior a la data del naixement.
  • En 2021 la durada serà de 16 setmanes, les 6 primeres setmanes es gaudiran de forma ininterrompuda i immediatament posteriors a la data del naixement.

Durant aquest període de suspensió el progenitor serà beneficiari de la prestació per naixement i cura de menor.

Actualitat del Tribunal Constitucional

Tribunal Constitucional

El TC declara que la llei 5/2018, que estableix mesures ràpides per recuperar l’habitatge ocupat il·legalment, no vulnera el dret a la inviolabilitat del domicili ni a un habitatge digne.

El Ple del Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs d’inconstitucionalitat promogut per més de 50 diputats del Grup Parlamentari Confederal de Unidos Podemos-En Comú Podem-En Marea al Congrés dels Diputats, contra la Llei 5/2018, d’11 de juny, de modificació de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil, en relació amb l’ocupació d’habitatges il·legals.

Els recurrents consideraven que la llei impugnada vulnerava, entre altres, el dret a la inviolabilitat del domicili i a gaudir d’un habitatge digne i adequat perquè feia possible executar un desallotjament forçós de l’habitatge sense alternativa habitacional i sense permetre als òrgans judicials valorar les concretes circumstàncies concurrents en cada cas.

La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Andrés Ollero, assenyala que “la decisió judicial de procedir al desallotjament dels ocupants que es pot adoptar en el procés sumari per a la recuperació de la possessió de l’habitatge instituït per la Llei 5/2018 no constitueix una violació del dret a la inviolabilitat del domicili garantit”. “El jutge és l’autoritat competent per a ordenar i reconduir situacions contràries a la norma substantiva i la seva adequació a ella, sense que puguin oposar-se-circumstàncies de fet encaminades a fer possible la permanència i consolidació d’una situació il·lícita, com és l’ocupació il·legal d’una habitatge”.

El Tribunal explica que el dret a l’elecció de residència no és un dret absolut que habiliti a ocupar qualsevol habitatge o espai sinó que té límits i s’ha d’exercir dins del respecte a la llei, ja que “per a habitar lícitament en un habitatge cal gaudir d’algun dret que habiliti al subjecte per a la realització de tal ús del bé en el que pretén establir-se”.

D’altra banda, l’ordre judicial de desallotjament dels ocupants de l’habitatge no exclou de cap manera que els poders públics hagin d’atendre les situacions d’exclusió residencial que es puguin produir, en particular, quan afecten persones especialment vulnerables. La sentència afegeix que, “la resolució judicial que ordeni el desallotjament dels ocupants il·legals de l’habitatge s’ha de comunicar per l’òrgan judicial als serveis públics competents en matèria de política social, perquè en el termini de set dies puguin adoptar les mesures de protecció que siguin procedents, amb vista a la situació de vulnerabilitat en què poguessin quedar afectats pel llançament, sempre que aquests hagin manifestat el seu consentiment”.

Tampoc es vulnera el dret a un habitatge digne i adequat en la mesura en què aquest precepte “no garanteix un dret fonamental sinó que enuncia un principi rector de la política social i econòmica”. Per aquest motiu la regulació controvertida no pot, en cap cas, contravenir el mandat de l’art. 10.2 de la Constitució d’interpretar les normes relatives als drets i llibertats d’acord amb la Declaració Universal de Drets Humans i els acords i tractats internacionals sobre les mateixes matèries ratificats per Espanya.

En aquest punt, el Tribunal recorda que “la prohibició de desallotjaments forçosos a la qual es refereixen els instruments de Nacions Unides, citats pels recurrents, no s’aplica als desallotjaments efectuats legalment i de manera compatible amb les normes internacionals de drets humans, en particular les referides al dret a un procés amb les degudes garanties”. La sentència conclou afirmant que la Llei 5/2018, tot i ser una norma processal, no és aliena a la preocupació del legislador per fer front a les situacions d’especial vulnerabilitat social que es puguin produir com a conseqüència del desallotjament d’habitatges judicialment decretat. A més, “el legislador disposa d’un ampli marge d’apreciació per adoptar disposicions en matèria social i econòmica”.

El vot concurrent, formulat per la Magistrada María Luisa Balaguer, parteix de la consideració que el reconeixement, el respecte i la protecció dels principis rectors han d’informar la legislació positiva, i, per tant, condicionen la llibertat del legislador; com han d’informar també la pràctica judicial, en la qual no pot deixar de incloure la jurisdicció constitucional. El paràmetre de control per al Tribunal Constitucional és la Constitució, i, per tant, també l’art. 47 CE, i des d’aquesta posició, des de la perspectiva de la garantia de plena eficàcia de la totalitat del text constitucional, també dels principis rectors que conté, és des d’on s’ha de formular el judici de constitucionalitat abstracte en el supòsit de la norma impugnada.

El fet que l’art. 47 CE no hagi estat considerat com un dret fonamental en la Constitució, no el converteix en un text buit de juridicitat, sinó que és una norma amb força jurídica, el nivell de coercibilidad no arriba a l’aplicació immediata, però si obliga a l’operador jurídic a formular un paràmetre de constitucionalitat respecte de la norma la constitucionalitat enjudicia, en relació amb les exigències d’un Estat social i democràtic de dret, que és l’establert en la Constitució.

Novetats en la declaració de la renda 2018 a presentar el 2019

Novedades Renta 2019

En la campanya d’aquest any, hi ha 8 canvis a tenir en compte respecte a exercicis anteriors:

Deducció per maternitat. Ha augmentat 1.000 euros en 2018 per a aquelles contribuents que tinguin despeses de custòdia (alimentació, inscripció i matrícula a guarderia) per cada fill menor de 3 anys. Fins ara la deducció era de 1.200 euros.

Exempció de les retencions per baixa de maternitat. Després de la sentència del Tribunal Suprem de l’octubre passat, la prestació per maternitat està exempta d’IRPF i no ha de constar en la declaració. A més, és possible reclamar la devolució d’aquestes retencions des de l’any 2014. Els contribuents que hagin patit retencions per les prestacions de maternitat i paternitat de 2018 no han de fer cap tràmit particular. La seva declaració de la renda de 2018, que es presenta en 2019, ja incorporarà les prestacions com rendes exemptes i les retencions suportades seran deduïbles, segons ha informat el ministeri d’Hisenda.

Reduccions per rendiments de treball. S’eleva la reducció des 3.700 a 5.565 euros per a contribuents amb salaris bruts anuals inferiors a 13.115 euros, enfront dels 11.250 euros de 2017. Els que es trobin entre 13.115 i 16.825 euros, es poden reduir 5.565 euros menys el resultat de multiplicar per 1, 5 la diferència entre els rendiments del treball i 13.115 euros.

Deducció per inversió en startups. Ha augmentat deu punts, fins a un 30%, la deducció dels fons que es dediquin a accions o participacions en noves empreses. El límit màxim a deduir també ha augmentat, des de 50.000 a 60.000 euros anuals.

Deducció per família nombrosa. S’incrementa fins a 600 euros anuals per cada fill que superi el nombre mínim per a ser considerat família nombrosa, és a dir, a partir del tercer. A més, aquesta deducció s’ha obert a cònjuges no separats legalment amb discapacitat, sempre que no tingui rendes anuals no exemptes superiors a 8.000 euros. En aquest cas, la deducció podrà ser de fins a 1.200 euros anuals. Només es podran aplicar entre els mesos d’agost a desembre de 2018.

Deducció a famílies residents en territori comunitari. Els membres de famílies que tinguin la residència fixada en un dels 28 països membres de la UE o als 31 països membres de l’Espai Econòmic Europeu, per equiparar les seves condicions a les de les famílies residents a Espanya, poden presentar declaració familiar conjunta.

Deducció per rendes obtingudes a les Ciutats Autònomes. Els ingressos que es generin a Ceuta o Melilla gaudiran en la Renda 2018 d’una deducció del 60%. Podran acollir-se a aquest avantatge tant els residents en aquests territoris extrapeninsulars com els que obtinguin rendes en ells.

Exempcions progressives dels premis de Loteries i Apostes. En els PGE de 2018 es va aprovar ampliar el mínim exempt dels premis de la loteria i fer-ho de forma progressiva. A la Renda 2018 els premis de fins a 10.000 euros queden exempts de l’IRPF.

Font: Business Insider.

Hisenda multa (mínim 10.000 euros) els comptes a l’estranger no declarats

cuentas en el extranjero no declaradas

Llegim a La Vanguardia que l’Agència Tributària avisarà a la propera campanya de la Renda als contribuents que tenen oberts comptes a l’estranger que els coneix. “És conseqüència de l’intercanvi automàtic d’informació financera i fiscal que va impulsar l’OCDE pel qual uns cinquanta països comparteixen informació bancària.”

Han de declarar-les, fent servir el model 720, els que sumant tots els seus comptes corrents fora d’Espanya sumin 50.000 euros. L’obligatorietat s’inicia en l’exercici 2013, per als comptes de 2012. Les sancions per falta de presentació són molt elevades, de 5.000 euros per dada, amb un mínim de 10.000 euros. Per presentació fora de termini la multa és de 100 euros per dada amb un mínim de 1.500 euros. I no es contempla la prescripció.

Per més informació, contacti amb el nostre equip d’experts.

Nova forma de provar la venda a pèrdues d’una casa

plusvalía

El Tribunal Suprem aprova una nova forma de provar la venda a pèrdues d’una casa per evitar la plusvàlua

El Tribunal Suprem ha declarat, segons publica el portal Idealista, que per acreditar la venda a pèrdues d’un habitatge i evitar pagar la plusvàlua municipal és possible aportar com a prova els valors de referència que les comunitats autònomes publiquen a les seves webs per declarar l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP) o l’Impost de Successions i Donacions (ISiD).

Després que es declaràs inconstitucional cobrar la plusvàlua municipal en aquelles vendes d’habitatges a pèrdues, el Tribunal Suprem va determinar que són els propis contribuents els que han de provar aquesta venda a pèrdues. I les formes d’acreditar-la són diverses. Ara, l’alt tribunal ha afegit com a mitjà de prova els valors de referència que cada comunitat autònoma publica a la seva pàgina web, per declarar l’ITP o el ISiD.

Per conèixer els detalls, contacti amb el nostre equip de experts.

Consulta de la DGT: línia mòbil no deduïble

Comprar smartphones y tablets, más caro

Despesa en l’activitat de la línia del mòbil quan s’utilitza indistintament per a l’activitat i per a fins particulars: no és deduïble

La deduïbilitat de les despeses està condicionada pel principi de la seva correlació amb els ingressos, de tal manera que aquells respecte dels quals s’acrediti que s’han ocasionat en l’exercici de l’activitat seran deduïbles, mentre que quan no existeixi aquesta vinculació o no es provàs prou no podrien considerar-se com fiscalment deduïbles de l’activitat econòmica.

D’acord amb el principi de correlació entre ingressos i despeses de l’activitat, la DGT manté per determinar la deduïbilitat de les despeses derivades de l’ús d’una línia de telefonia mòbil que seran deduïbles les despeses incorregudes en la mesura que aquesta línia s’utilitzi exclusivament per al desenvolupament de l’activitat econòmica.

Práctiques no laborals i acadèmiques: obligació de cotitzar

cotizar en prácticas7

S’estableix l’obligatorietat de cotitzar per a les persones que realitzin pràctiques formatives, pràctiques no laborals o pràctiques acadèmiques, encara que no tinguin caràcter remunerat.

Les pràctiques formatives inclouen tant els alumnes universitaris com els alumnes de formació professional de grau mitjà o superior. El govern, en el termini de tres mesos, procedirà a desenvolupar la forma de cotitzar per a les persones que realitzin aquestes pràctiques.