El mètode d’estimació per referència als valors que figurin en els registres oficials de caràcter fiscal, no és idoni ni adequat, llevat que es complementi amb una comprovació directa, per part de l’Administració, de l’immoble concret sotmès a valoració.
En un litigi interposat per una persona física a conseqüència d’una liquidació d’ITP i AJD en la qual es va incrementar el valor declarat per aquest contribuent després d’una comprovació de valors pel mètode de ‘estimació per referència’, el Tribunal Suprem ha determinat que dit mètode no és idoni per a la valoració d’immobles en aquells impostos en què la base imposable ve determinada pel valor real.
I no és adequat, per la seva generalitat i falta de relació amb el bé concret, llevat que es complementi amb una activitat comprovadora sobre l’immoble singular. Per a l’aplicació del mètode esmentat, l’Administració ha de motivar les raons per les que el valor declarat pel contribuent no es correspon amb el valor real. La simple discordança amb els valors o coeficients generals publicats no és suficient motivació. És l’Administració qui ha d’acreditar que el valor que figura a la declaració no coincideix amb el valor real, no l’obligat tributari.
Per oposar-se a la valoració duta a terme per l’Administració, l’interessat pot valer-se de qualsevol mitjà de prova admès en dret.