Les adjudicacions d’immobles entre germans mitjançant la dissolució de les comunitats de béns de les que són comuners s’han de tractar com a operacions independents, havent de ser compensats en metàl·lic els excessos d’adjudicació produïts en cada una de les dissolucions i no amb béns provinents de la dissolució de l’altra comunitat, ja que en aquest cas tindríem una permuta.
Tot i que la titularitat de dos immobles recaigui sobre les mateixes persones, si tenim dues comunitats diferents, una d’origen entre vius i una altra d’origen mortis causa, la dissolució de les dues comunitats ha de ser tractada de manera independent. Això implica que cada comunitat s’ha de dissoldre sense excessos d’adjudicació. Però si això és inevitable, s’ha de compensar amb diners en metàl·lic i no amb béns de l’altra comunitat; en cas contrari, s’ha de considerar que ens trobam davant d’una permuta subjecta a la modalitat TPO.